Temps era temps, quan el món estava separat en dues visions, una era “Mallorca” i l’altra era “Fora de Mallorca”, quan els bandolers dominaven la Serra de tramuntana, contrabandistes amagats de la cavalleria, quan la guarda del foc de les nits feia que les llegendes de la nostra illa fossin les històries de les vesprades i els jocs de les nines i els nins.
Batalles de Ca n’Amunt i ca n’Avall, Sant Joaners pretendents de campanars sineuers, batle, escolanet i capellà enroscant el “pern” del món, “Per na Bet i sa mare”, torrent de Comafrea, des guix o de Sant Miquel, Font Cuberta-lloc de trobada “internacional” d’aquell temps.
Doncs sí famílies, durant tot el dia d’ahir l’alumnat de 6è va poder disfrutar d’aquestes històries. Eren les 8:30 i partíem cap a Lluc, hi ha un bon trajecte, i a més ens vàrem trobar que molts del nostre alumnat mai hi havia estat mai.
Doncs hi posam solució!
Poder disfrutar dels paratges naturals, de la climatologia, de l’aire fresc, de la desconnexió de l’aula, de la companyia de tots els companys i companyes que varen venir i sobretot de les llegendes que en Joan Carles Palos va compartir amb nosaltres.
Històries narrades als llibres dels nostres autors mallorquins com diu Miquel Costa i Llobera (Camí dels Pelegrins 1883) sobre la llegenda del Salt de la Bella Dona.
“Si els olors del camp du l’oratge,
és que cerca l’oració…
La veu del torrent salvatge
diu l’antiga tradició:
la Bella-dona salvada
tothom recorda en el Grau.
Verge de Lluc coronada,
damunt Mallorca regnau!”
o del llibre de Llorenç Riber, la Minyonia d’un infant orat (salvatge), que descriu la vida dels “blauets de Lluc” per les possessions i rutes de camins a la Serra de Tramuntana.
Ens hem endisat un poc a les llegendes que envoltaven ciutat, QUÈ EN SOM JO DE LA MORT D’EN BERGA?
i ja al final del dia la llegenda d’en Rotget:
Al segle XVIII, la muntanya era bon refugi per als bandolers Hi duien una vida lliure, plena de perills. Alguns tenien un objecte misteriós obtingut per arts obscures que els feia intocables, com un amulet: en deien fullet. En Rotget havia nascut a Alaró, era roig de pèl i rebel de caràcter. Li agradava robar als qui més tenien i ser generós amb els pobres. I tenia fullet! Amagat dins la corretja del bossot, no el deixava ni per dormir.
En Rotget estava enamorat de na Joana i ella ho sabia, perquè algun cop li havia dit paraules apassionades o li havia regalat una flor. Un dia, dos guàrdies amenaçaren l’al·lota. En realitat, el que volien era agafar el jove bandoler…
No vos penseu que vos contarem més coses de la sortida d’ahir, això ja ho deixam pel nostres infants, que vos contin la sortida. Nosaltres el què farem serà compartir part de les fotografies realitzades.
Com a centre ens encanta programar aquestes activitats fora de l’aula, que essent lúdiques, tenen un caire educatiu on l’alumnat aprèn i experimenta fora de l’aula.
Ah i sobretot, MOLTES GRÀCIES Joan Carles Palos, per acompanyar-nos durant tot el dia.
També hem d’agrair al Consorci Serra de Tramuntana Patrimoni Mundial que ha subvencionat per complet el cost de l’autocar i al professorat que per partir prest i tornar a mitja horabaixa es va apuntar a la primera per fer aquesta sortida. BON CAP DE SETMANA!!!
