LA NOSTRA HISTÒRIA
El CEIP Jaume Fornaris i Taltavull és un centre públic d’Educació Infantil i Primària que depèn de la Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca de les Illes Balears, des de l’any 1977.
Està situat al final del carrer de Les Creus en Son Servera, al peu mateix del Puig de Sa Font. Entre el carrer de Les Creus i el carrer de L’Escola, al vessant sud-oest té una finca rústica de pinar i garriga, protegida com ANEI, on comença el puig.
L’edifici de primària es va inaugurar l’any 1977 amb 18 aules. També hi ha un edifici separat per educació infantil amb sis aules.
Durant l’any 2010 es va fer una ampliació, molts d’anys desitjada, que consisteix amb un menjador nou, un gimnàs i l’adaptació de l’escola al decret de barreres arquitectòniques i al pla d’autoprotecció.
QUI ERA JAUME FORNARIS I TALTAVULL
Jaume Fornaris i Taltavull fou un d’aquest personatges generosos, feiners, oberts,informats i avançats al seu temps que marquen tota una època, i es guanyen el reconeixement d’un poble.
Nascut a Maó l’any 1873, fill d’un menescal benestant, estudià magisteri a l’Escola Normal de Palma (1888-90) i fou destinat a l’escola elemental de Son Servera l’any 1893, càrrec que ocupà fins a la seva mort esdevinguda l’any 1931.
Trenta-vuit anys de docència al mateix poble. En una època on les escoles eren llocs petits i humits; els alumnes, molt més que massa; les lliçons “a cor”; els càstigs corporals; l’assistència minsa; el llibre, l’enciclopèdia; el material inexistent i els continguts allunyats de la realitat.
Ell va crear una escola activa, atractiva i popular, que funcionava segons els principis de l’higienisme, el naturalisme, l’escola rural, la individualització i la globalització. Va crear colònies escolars, el museu escolar, les passejades escolars, l’hort escolar i, fins i tot, un camp d’experimentació d’adobs químic. Els seus alumnes miraven per un microscopi, per un aparell de vistes duit de Paris, i a un cinematògraf, transmetien morse i mesuraven amb un aparell d’agromesura.
El més important, però, va ser que establí tot un substrat cultural generalitzat a Son Servera, més profund que la lletra dels seus alumnes.
* Bibliografia: Pont Ballester, Guillem. Jaume Fornaris i Taltavull, mestre (Son Servera, 1893-1931). Editat per l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Palma de Mallorca, 1983. Colecció: Els nostres eduadors, nª 1.
SON SERVERA
Son Servera com a municipi neix a principis del s.XIX quan s’independitza d’Artà. Durant el s.XX l’economia serverina experimentà un canvi; de basar-se principalment en l’agricultura, ramaderia i menor mesura, de la pesca, ha passat a ser un dels focus turístics importants de l’illa.
El municipi no ha sofert gaires variacions demogràfiques en els darrers anys. A continuació adjuntam un gràfic de l’evolució demogràfica dels darrers anys i per zona del municipi[1].
El municipi té prop d’uns 11.500 habitants repartits en els 15 nuclis urbans i disseminats. L’any 2010 el nucli assolia el seu màxim en quant a població, amb 12.286 persones registrades i a l’any 2013 el seu índex més baix. Els darrers 5 anys hi ha hagut un augment prudencial de la població espanyola que ha fet arribar a les xifres actuals.
El fet d’estar situats en una zona turística amb temporalitat accentuada de feina, fa que el nombre d’alumnes matriculats pugui variar al llarg de tot el curs.
Una de les característiques fonamentals del municipi és el ràpid creixement econòmic i demogràfic experimentat des de la dècada dels anys 60-70, com a conseqüència del fenòmen turístic.
L’activitat econòmica del municipi està centrada a l’àrea de serveis, que genera una forta ocupació laboral en l’estiu i menys ocupació en la temporada baixa.
De tot això se’n deriven repercussions escolars: increment de la mobilitat de les famílies per canvis de residència, tant dins les Balears com a altres comunitats.
Immigració entre la Península i les Illes Balears, o l’estranger (de països sud-americans sobretot).
Les conseqüències que se’n deriven:
- Àmbit social Població amb grans diferències socioculturals i econòmiques. Desintegració social i cultural.
- La infraestructura educativa i cultural s’ha d’anar adaptant al constant i ràpid creixement demogràfic. Ocupació temporal dels treballadors i treballadores.
- Àmbit escolar : Mobilitat de l’alumnat (necessitat d’una adaptació personal i acadèmica). Necessitat d’un control de l’assistència escolar. Necessitat d’adaptar els continguts als interessos i diversitat de l’alumnat.
[1] Font: IBESTAT(febrer de 2020).
